Conservar espècies vegetals amenaçades és el gran repte al qual s'enfronta dia a dia aquest doctor en ciències biològiques des del Centre d'Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana, i a través de nombrosos projectes d'investigació en col·laboració amb la Universitat de València, entre altres institucions. Un camp laboral apassionant, essencial i complex, sobretot en el context d'emergència ambiental en el qual ens trobem, que Pablo no concep sense treballar en equip i amb una important tasca de restauració ecològica combinada, sota el que ell denomina com a "biologia de recuperació".
Què et va atraure de la botànica?
Des que vaig fer el batxillerat, i sobretot des de 3a de BUP, vaig començar a interessar-me per les Ciències Naturals. Li ho dec a un professor de ciències que vaig tindre aqueix any, Juan Antonio de la Torre García, amb el qual vaig fer la meua primera eixida “naturalista” a la muntanya. Va ser una ruta per Benagéber (a la comarca Utiel-Requena, perquè vaig estudiar el BUP i COU en l’Institut d’Utiel, que en l’actualitat es diu IES Albereda Utiel), vam estar tot el dia caminant, i em van encarregar ser el fotògraf de l’excursió; havia de portar una pesada càmera de fotos a coll i documentar tot el que anàrem veient aqueix dia, animals, plantes, minerals, fòssils, etc. Aqueix va ser un moment important i d’inflexió, en aqueixa excursió, el que jo fóra l’encarregat de documentar l’eixida, es devia a les meues bones notes en aqueixa assignatura. No així en les altres, ja que més aviat era un estudiant mediocre i amb bastants suspensos, però en ciències naturals treia molt bones notes.
A més del meu professor de ciències, Juan Antonio era el meu tutor i això em va permetre un acostament major a ell. Recorde una conversa en privat que vam tindre, en la qual em va vindre a dir que m’esforçara a aconseguir el que m’agradava, per damunt de les dificultats que poguera trobar pel camí. Amb això es referia a la resta d’assignatures, que en aqueix moment per a mi resultava una vertadera pèrdua de temps, tenia una gran falta de motivació. Amb els anys vaig comprendre molt bé per què era així. A mi el que m’agradava eren les ciències naturals!
En acabar el Batxillerat tenia clar que volia estudiar ciències, però no sabia molt bé el que més m’agradava, estava indecís entre la Geologia, la Biologia i la Química. Tal vegada hauria estudiat Geologia, però al no estar la llicenciatura a València i haver de desplaçar-me més lluny, em vaig decantar per la Biologia. De fet, un dels camps que més m’atreia en aqueix moment era la fisiologia i anatomia humana, però no volia estudiar Medicina i vaig creure que a través de la Biologia podria accedir a aquesta disciplina.
Així que, vaig començar la universitat i això va implicar anar a viure a València. Haver de viure a la ciutat va ser un canvi molt radical per a mi, perquè venia d’un llogaret d’una mica més de cent habitants. El començament va estar bé, el primer any d’estudis el que més m’agradava continuava sent la química, vaig traure molt bones notes en algunes assignatures i tot va millorar molt en el segon quadrimestre, quan comencem a estudiar matèries més relacionades amb el que jo creia en aquell moment que s’havia d’estudiar en la carrera.
El segon any en la Universitat va ser decisiu. Tenia l’assignatura de Botànica i recorde perfectament la part teòrica impartida pel professor Juan Alcober, em va fascinar. Però el moment determinant, en el qual vaig decidir que volia estudiar les plantes, va ser durant la primera classe de pràctiques de l’assignatura de Botànica, que vaig cursar amb el professor Juan Teodoro Corbín Llorente. La identificació que vam fer de les mostres de plantes en classe va ser una cosa que em va cridar molt l’atenció i va despertar una gran curiositat en mi. Des d’aquell moment, amb la compra del meu primer llibre de claus (“el Bonnier”), recorde que no parava de recol·lectar plantes i identificar-les. M’encantava determinar espècies desconegudes per a mi, arribar a conéixer el seu nom i com eren, va ser una cosa que em va meravellar des del primer moment i encara ara ho continua fent.
Segueix l'article a:
https://espores.org/entrevistes/botanic-del-mes-pablo-ferrer/